En una presó nord-americana, el condemnat a mort Enric Jordà i Fornés, rep l’avís que serà executat en vint-i-quatre hores. Un capellà li ofereix assistència espiritual i li recomana confessió. El reu, que havia perdut la memòria a conseqüència del trauma ocasionat pel fet pel qual va estar condemnat, intenta recordar: conta al capellà unes imatges borroses, com les d’un somni i, a poc a poc, va recordant alguns fets. Es tracta de la història d’un pastor, Jordi, que enllaça accions de la lluita obrera durant la Revolució Industrial a Alcoi amb el bandolerisme rural de la Marina Alta, passant pels seus refugis de la serra Mariola i Agres, amb certs misteris que quedaran resolts en recuperar totalment la memòria quan, pel corredor de la mort, és conduït a la cadira elèctrica, recordant, aleshores, que és innocent i que tenia una important i ineludible missió històrica que, en ser executat, no podrà complir.
Es tracta d’una novel·la històrica, amb un missatge de rebuig a la pena de mort, tant aplicada a les persones individualment com als idiomes minoritaris en perill de desaparéixer per motius polítics.
Josep Castelló i Vives va nàixer a Pedreguer el 1944. Va treballar de mediador d’assegurances i va participar en política una llarga etapa de la seua vida, fet que el va dur a ser alcalde del seu poble del 1983 al 1991.
Ara, ja jubilat, dedica gran part del temps a dos de les seues grans passions: la lectura i l’escriptura.
Ha publicat Contes de pansero (recopilació de contes), el 2005; El tresor dels maulets (novel·la juvenil), el 2007; El Montgó i l’esbarzer (novel·la infantil), el 2009; El drac Ocaive (novel·la infantil), el 2018 i altres contes solts.
Actualment està provant d’iniciar-se en guió de curtmetratge.
