Batecs, que s’inicien l’any 1998 i s’aturen el 2008. Un recull d’emocions que es revelen darrere de figures retòriques precises, copsant l’instant amagat en què flueix cada sentiment o sensació. Versos que multipliquen imatges reflectides en un mirall, el de la pròpia experiència, amb paraules que no es diuen, sensacions líquides i esmicolades. Així batega l’ànima d’aquest viatge poètic.
Mercè Naudi Bonet
M’arrelo en la terra tèbia coberta d’un jaç olorós de somnis. M’estenc més enllà de la mirada nua que m’endevina aquí, o allà, més amunt, o més avall, però sempre essent i present. Teixidora de paraules. Cuso sons i silencis, grafies i espais.
